Cinema
Neorealisme
El neorealisme va ser un moviment cinematogràfic sorgit a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial, caracteritzat per la seva voluntat de reflectir la realitat social, abandonant la ficció. El protagonisme de les pel·lícules neorealistes va estar centrat en les classes populars les que van estar més afectades, deixant de banda les classes elevades: la burgesia o l'exèrcit. El neorealisme reflectava pena i tendresa.
Característiques del corrent
La seva característica principal és que representa la vida de cada dia, a mig camí entre relat i documental, moltes vegades amb personatges del carrer en comptes d'actors professionals
-Rebutgen allò fantàstic, allò màgic, allò al·legòric, allò simbòlic, allò abstracte i allò mític.
-Rebutgen allò improbable, allò problemàtic i allò inaudit
Música
L'aspecte musical en aquest període es va destacar per una estètica netament simfònica, grandiloqüent, d'orquestració opulenta i sobrecarregada, a la recerca de la gran melodia a l'estil de Puccini, i sense descartar tocs de tonalitats populars.